El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Política
09/10/2011

De la demagògia a la ideologia

Per Joan Carles Gallego Herrera




La setmaneta s’ha despatxat a gust amb declaracions de governants i candidats electorals. Sembla que tant la política que desenvolupa el Govern com el període preelectoral en què ens trobem siguin el camp abonat per fer anàlisi i anunciar propostes i mesures que no tenen res a veure amb les solucions que necessitem als problemes que tenim, o que pretenen ocultar les incapacitats per abordar-los. Això és el que he pensat quan he conegut les declaracions populistes i xenòfobes del Sr. Duran i Lleida, que desqualificaven primer la immigració i després culpabilitzaven la població andalusa dels problemes de Catalunya. Però també quan he escoltat les propostes en relació amb la possible supressió de la paga extra (que no doble, perquè ja fa més d’un any que se'ls va retallar) dels treballadors i treballadores públics: un despropòsit que té un efecte nul sobre l’equilibri pressupostari, contribueix a seguir fent caure la demanda interna i amaga la incapacitat de proposar les reformes necessàries, com la fiscal i la financera.

En relació amb les declaracions del Sr. Duran i Lleida crec que la seva inoportunitat s’ha fet prou evident, fins i tot per a la gent propera a ell. El Sr Duran i Lleida va culpar els fills i filles de persones immigrades d’endarrerir el nivell educatiu a l’escola pública, i va alertar de l’impacte negatiu de la immigració en el mercat immobiliari. El Sr. Duran i Lleida obvia intencionadament l’existència de problemes transversals de la societat, com ho són la manca d’inversió pública en educació o la situació de crisi del mercat immobiliari, i s’aprofita d’un context difícil per culpar les persones d’origen immigrant, construint així un discurs racista i xenòfob que pot tenir conseqüències en la convivència i ens posa en perill de fractura social.

Malauradament, pocs dies després ha tornat a obrir la polèmica, desqualificant els treballadors i la societat andalusa, amb adjectius que voregen de nou el racisme. En aquest cas, la seva intenció ha estat establir una comparativa en la qual la societat catalana apareix com a víctima dels excessos d’altres, en aquest cas de l'andalusa subsidiada i dels treballadors andalusos vagarosos. De nou declaracions mancades de responsabilitat política i social, que volen atiar el conflicte entre territoris i així obviar les pròpies responsabilitats d’unes polítiques concretes que s’estan aplicant i que recauen sobre els sectors més desafavorits de la societat catalana (per cert, que no va tenir cap empatx en posicionarse per l’eliminació de l’impost de successions o per qüestionar la reintroducció de l'impost de patrimoni).

L’anàlisi que fa no té res a veure amb la situació econòmica i social de Catalunya. Ans al contrari: sense l’important allau de ciutadans d’arreu del món, els anys d’alt creixement econòmic previs a la crisi no s’haguessin produït, i sense l’aportació laboral i fiscal de la immigració el 2008 no hagués presentat uns comptes públics sanejats. O sense l’existència de subsidis en moments de crisi no hauríem disposat de l’estímul econòmic per mantenir la cohesió social i territorial o remoure les insuficiències del mercat, siguin els 1.000 M€ dedicats al subsidi del treball agrari, els 5.000 M€ destinats al suport a la indústria de l’automòbil, o les rendes d’inserció.

Ha estat la dinàmica econòmica especulativa d’aquells anys, alimentada per una economia financiaritzada i sense regles, que va promoure els alts nivells d’endeutament privat que avui coneixem, de la qual uns pocs es van aprofitar i molt, la que ens ha dut on som. Per tant, no és oportú, en aquest context, utilitzar la demagògia i el populisme per vestir unes receptes ideològiques –afeblir el sector públic, individualitzar les relacions laborals, mercantilitzar els drets socials, etc.- que l’únic que pretenen és assolir un marc favorable als interessos d’una minoria social, que pretén acumular encara més riquesa a costa dels drets laborals i socials, però que són ineficients per combatre els problemes reals de la societat .

Potser hem de prendre bona nota d’algunes dades com, per exemple, que avui a Catalunya hi ha un 16’5% de la població en risc de pobresa i exclusió social (937.344 persones sota el llindar de la pobresa, 141.249 persones amb privació greu de material, i 298.187 persones amb baixa intensitat laboral a la llar). Correm el risc que l’objectiu de reduir la pobresa se supediti a l’estabilització pressupostària, precisament quan és més important impulsar aquesta reducció de la pobresa. La desigualtat, la pobresa i l’exclusió social fracturen la cohesió social i qüestionen els valors i principis d’una societat democràtica.





Compartir a:

Comentaris
 


Comentari de David Ricart
10/10/2011


Divendres, l’honorable Conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat va dir que estudia pagar als funcionaris el mateix que el 2007 i suprimir l’extra de Nadal.

Aquest va ser el titular, però va dir més coses, o millor dit, va barrejar conceptes, que en una entrevista pot ser admissible però que cal anar amb molt de compte.

En el gruix de l’entrevista va parlar que calia establir els nivells salarials del 2007 i va referir-se al “sector públic”. Dons bé, ja hi tornem a ser, el sector públic aglutina funcionaris i personal laboral al servei de les empreses públiques.

El primer que cal dir; és tremendament injust i inassolible que els funcionaris (sector públic) hagin de patir una nova retallada, però es que la majoria del sector públic encarà està pitjor.

Anem a la situació del sector de la XHUP(sector públic) per veure a quin nivell tenim el salari, que com podreu comprovar no és del nivell del 2007, al qual diu el conseller que vol arribar.

 Hem de començar per la pèrdua adquisitiva del nostre salari en relació a l’IPC.

 Segons el Institut Nacional d’Estadística l’IPC ha estat el següent:

Espanya

Catalunya

Any

IPC

Diferència percebuda

Pèrdua acumulada

Any

IPC

Diferència percebuda

Pèrdua acumulada

2008

1.4%

+0.6%

+0.6%

2008

1.6%

+0.4%

+0.4%

2009

0.8%

0%

-0.2%

2009

1.2%

0%

-0.8%

2010

3.0%

0%

-3.2%

2010

3.0%

0%

-3.8%

2011

2.3%(1)

0%

-5.5%

2010

2.3%(1)

0%

-6.1%

(1) Previsió Font FUNCAS

Vista la pèrdua de poder adquisitiu, ara hem de recordar el que ens descompten de la nòmina arrel del Decret 3/2010 de la Generalitat de Catalunya, un 5%.

A Gestió de Serveis Sanitaris, s’han vinculat les DPO’s al resultat econòmic de l’empresa, la qual cosa suposarà la següent reducció:

Personal Grup 1                                            9%

Personal Grup 2                                            8%

Personal Grups 3 al 7                                     5%

 Quin percentatge s’ha vist disminuït el nostre sou en total?

Grup professional

Pèrdua adquisitiva IPC Espanya

Decret 3/2010

DPO’s

Total

1

5.5%

5%

9%

19.5%

2

5.5%

5%

8%

18.5%

3 al 7

5.5%

5%

5%

15.5%

 Situació salarial pels diferents grups professionals:

Grup professional

Nivell salarial any

1

2005

2

2005

3 al 7

2006

Podem concloure que a Gestió de Serveis Sanitaris estem per sota del llindar que diu el Conseller i ho podem fer extensiu, pràcticament, a la totalitat del sector de la XHUP.

CCOO considera que no es poden anar llençant globus per veure com reaccionen els treballadors i treballadores, cal parlar amb propietat i no es poden barrejar conceptes.

 El fet que els membres del Govern no cobrin la paga extraordinària de Nadal (diu en Conseller que és un gest simbòlic) vol dir que cobraran de mitjana uns 6.000€ de sou al mes, més les despeses de dietes i altres conceptes, per tant, és un “lloro” menys (el Conseller va dir que era la xocolata del lloro) però al sector XHUP no és que sigui un “lloro” menys, el “lloro” està mort.

 La pregunta que ens fem és la següent: sense la paga extraordinària de Nadal que no rebran els polítics, el seu nivell salarial quedarà al 2005 i 2006 com és al sector de la XHUP?.



Comentari de Antoni Ferret i Soler
10/10/2011


El senyor Duran i Lleida és un polític clarament incompetent. I no sé pas què li poden veure la gent que el puntua com el més destacat dels polítics. Però, això a part, si l'article es titula "De la demagògia a la ideologia", per fer ideologia caldria recordar -o descobrir- que la crisi no és passatgera (presumptament), sinó que durarà molts anys. Que serà una situació "definitiva" (dintre del que es pot dir definitiu en la Història). Per tant que no s'ha de plantejar (ni esperar) una "sortida" de la crisi, que no n'hi haurà. Que cal, doncs, "adaptar-s'hi" com a nova situació "normal". I les adaptacions que cal fer són (al meu entendre) dues: 1) rebaixar la jornada laboral (cosa de la qual els sindicats s'han oblidat) per repartir la feina existent; 2) fer fortes inversions públiques (a l'estil del  no continuat Pla Zapatero) per crear llocs de treball. Cosa que implica fortes imposicions fiscals sobre els poderosos. Que el sindicat no s'oblidi d'aquest parell de coses!! 

Comentari de Manuel Espínola Mesa
10/10/2011


¡Ya me gustaría poder pagar unas cañitas en el bar de mi pueblo, o de cualquier otro!; desgraciadamente llevo años pagando a comisionistas, caballeros de fina estampa, pero malas entrañas ...,  mantenidos. ¡Clientes “business class” que reclaman el esfuerzo de los otros para mantener reserva hotelera!. ¡Miserables que perdonan al extranjero si entra por la puerta de servicio en un piso de Pedralbes, pero no cuando pasea sus miserias por Salt! ¡Malvados¡

 

¡No son ineptos, que también, son malvados, decía un periodista hace unos días en una emisora de radio, hablando de la actuación de esta banda con la PIRMI o con el cierre de  quirófanos y camas de hospital!

 

Mi tío Manolo que vino a calmar su hambre y acabó muriendo de pulmonía en las obras de Sopeira, o los que reventaron construyendo el túnel de Viella, o Angel, no merecen que camine nunca más a su lado. ¡Sus intereses no son los nuestros! Nos llaman a defender “lo nostre”, quan tots sabem que, els tenen els bancs, i les deutes són nostres.
 







icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.