El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Laboral
12/02/2012

La reforma o la insaciable i injusta irracionalitat de la cobdícia

Per Joan Carles Gallego Herrera



Ja tenim aquí la tan anunciada reforma laboral, la que tant Rajoy com Guindos anunciaven agressiva i la que Mas i Duran reclamaven per a millor glòria de l’empresariat i del país. Una reforma que trenca les regles del joc en les relacions laborals, envaint a través del poder polític el marc natural de resolució del conflicte que es dóna en el món de l’empresa i en el món del treball entre empresaris i treballadors, entre patronals i sindicats. És tot un menyspreu als procediments democràtics: ni respecta el dret d’informació i consulta prèvia amb els sindicats representatius, que la llei garanteix quan es tracta de matèries de política social (com també es fa a Europa), ni pot considerar-se el caràcter d’urgent necessitat que la Constitució exigeix per legislar per via de reial decret. És una nova norma laboral desequilibrada, que es decanta clarament per reforçar el poder unilateral de l’empresari i afeblir el dels treballadors i els seus instruments organitzatius.

És una reforma clarament inútil per crear ocupació, el principal problema del país. Cap mesura laboral crearà ocupació si no es reactiva l’economia, i la solució no està en el mercat de treball sinó en el sistema financer, en el sistema fiscal, en el canvi de model productiu. No només no crearà ocupació sinó que facilita la seva destrucció (augmenta les causes, facilita els procediments i abarateix el cost d’acomiadar). I és una reforma injusta, ja que elimina drets, garanties i tuteles dels treballadors (elimina l’autorització administrativa dels expedients, nou contracte amb possibilitat de rescissió durant un any sense indemnització, contracte a temps parcial empitjorat...), augmenta la discrecionalitat de l’empresari per modificar condicions de treball i fins i tot d'acomiadar (més causes i majors facilitats per inaplicar el conveni), menysprea el valor del diàleg social i la negociació col·lectiva, i pretén afeblir el poder de les organitzacions representatives dels treballadors i la seva capacitat per intervenir en defensa dels seus interessos en la negociació i la tutela de drets.

Aquesta reforma pretén acontentar els mercats financers, la UE, la Merkel, els sectors mes retardataris de l’empresariat espanyol i català, i els sectors més conservadors i ultraliberals de la política, com ha deixat ben clar el Sr. Duran Lleida amb les seves declaracions. Però no és una reforma que serveixi per a un país que té més de 5 milions d’aturats (775.000 a Catalunya). Els problemes del país són en altres realitats: uns ingressos fiscals insuficients derivats d’una baixa pressió fiscal i un alt frau, comparant-ho amb Europa; un sistema financer que té bloquejada la liquiditat del sistema econòmic per l’alt grau de palanquejament dels actius immobiliaris que no pot realitzar; una estructura productiva desequilibrada, excessivament atomitzada, poc innovadora i amb una alta rotativitat de treballadors; un baix nivell d’inversió en R+D+I que no impulsa la innovació de les empreses; etc. És ací on estan els problemes del país i que la reforma laboral no arreglarà, però que malauradament pot empitjorar. Al conjunt de l’Estat hi ha més de 1,4 milions d’empreses, de les quals més de 550.000 tenen 1 treballador; unes altres 550.000 en tenen menys de 5; 280.000, menys de 50, i poc més de 2.000 empreses tenen més de 500 treballadors. Amb aquestes dades l’aposta pels convenis d’empresa que fa la reforma és evident que no tindrà cap utilitat i, per contra, la facilitat per prescindir de treballadors quan augmentin les causes per acomiadar i abaratir l'acomiadament mantindrà una estructura productiva incapaç de formar i fidelitzar treballadors com a base per a la innovació i la modernització de les empreses (en un país on entre el 2002 i el 2009 la mitjana anual de baixes de contractes ha estat de més de 9 milions, la meitat de la població ocupada, dels quals un 5% són acomiadaments).

I és una reforma que obre la porta al conflicte social. Més enllà de la confrontació directa amb el Govern, que s’inicia de manera clara aquest 19 de febrer, som davant d’un procés de conflicte difós que es traslladarà a les empreses, tant al sector privat com al públic, ja que la desregulació (que tant agrada als sectors més rancis de l’empresariat i la política) impedirà la resolució no conflictual dels problemes reals que hi ha cada dia als centres de treball, que acabaran generant rebuig a la unilateralitat de l’empresari en forma de conflictes i de majors processos de judicialització.

El 19-F hem d’evidenciar, omplint els carrers, el rebuig a aquesta norma i hem de deixar clara la voluntat de sostenir aquest conflicte, perquè el Govern entengui que o canvia el text i retira els aspectes regressius de la reforma, o la mobilització anirà creixent i eixamplant les formes d’expressar-se.







Compartir a:

Comentaris
 


Comentari de Antoni Ferret i Soler
13/02/2012


A hores d'ara, aquesta espècie que "si l'empresari pot acomiadar fàcilment tamnbé contractrà més" ja no se la deuen creure ni ells. Hi ha molts motius per pensar que el veritable motiu d'aquestes reformes (la passada i la present) és voler desestructurar la societat i anar a una societat no ja de classes, sinó neofeudal, però no un neofeudalisme agrari ni industrial, sinó financer. Sotmetre la classe obrera a una situació de dependència molt més severa que la que hi ha ara. I això s'ha de contestar amb la vaga general (com a mínim). Però està bé que a més es facin manifestacions per comprobar el grau d'assentiment a la protesta. I en tot cas, la protesta no ha de ser d'un dia, sinó contínua i constant.

Comentari de José González Mora
14/02/2012


Es la consecuencia de la Europa arrodillada delante de Merkel, es a la vez lo que trae las posiciones de sosiego y comprensión cuando nos volvemos Sindicato institucionalizado, con ajuste y contención no saldremos equilibrados de la crisis y sí la tenemos que volver a pagar que sea combatiendo y alejados de las mesas que solamente la rentabiliza el poder político de turno, si quieren vernos de nuevo en las mesas de concertación que nos vengan a buscar y cocertemos en igualdad de condiciones con intercambio de las agendas no exclusivamente sobre las propuestas  del Gobierno de turno y las organizaciones patronales.

Saludos.


Comentari de Núria Becerra Condo
14/02/2012


Evidentment van per nosaltres, però abans de llançar-nos a organitzar 1 dia de vaga general plantegem-nos si som capaços de trobar altres formes de pressió diferents, perquè 1 sol dia en la situació actual no crec que els vagi a espantar el més mínim. El gran problema per a mi és que, a més, els sindicats amb la retallada de les subvencions quedaran molt tocats econòmicament i no sé com podran mantenir les seves estructures davant l'augment de conflictivitat que es generarà només amb les cotitzacions d'afiliats. No he entés mai perquè no es va legislar la obligació de estar sindicat per poder treballar. Això sí que hagués donat independència als sindicats en front el govern de torn i els partits, i ara es podríen plantejar accions de força global que anessin més lluny d'1 dia. S'ha de tenir en compte la poca voluntat d'afiliació dels treballadors en aquest pais, cosa que ja dóna pistes per veure que no es poden plantejar grans desafiaments que toquin la butxaca. Espero que siguem capaços tots d'estar a l'alçada per canviar aquesta tornada al passat que ens volen fer tragar. No oblidem que la victòria del PP també es va produir pels vots de milers de treballadors. Això sí que és realment trist.
 







icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.