El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Societat
26/10/2014

Pobresa zero, possible

Per Joan Carles Gallego Herrera


 

Fa pocs dies, el 17 d’octubre, celebràvem el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, per denunciar una realitat i reivindicar-ne accions per superar-la. En aquesta diada hem constatat, un any més, que a Catalunya la pobresa es torna crònica i les desigualtats creixen, producte de les polítiques del Govern de Catalunya, alineades amb les que es fan a España i Europa. Pocs dies després, el 23 d’octubre, hem conegut l’Enquesta de població activa (EPA) que mostra un mercat de treball on l’atur, la inactivitat, la pèrdua de protecció social i la precarietat, confirmen la situació social generada per unes polítiques neoliberals que és urgent canviar, ja que estan polaritzant la societat i incrementant el patiment de les persones. El manifest de la plataforma Pobresa Zero reclama augmentar els ingressos públics i fer de la despesa i la inversió públiques l’eina per combatre la pobresa i la desigualtat, dotant la societat d’uns serveis públics de qualitat, potents i universals, i garantint la protecció social. Aquest manifest és una bona eina a les portes de conèixer els pressupostos del 2015. La possible pròrroga que alguns anuncien impediria el necessari debat social i dificultaria introduir canvis urgents en les polítiques que permetessin una millor redistribució de la riquesa per lluitar contra la pobresa i la desigualtat. Necessitem uns pressupostos socials i, per això també ens cal una fiscalitat justa, progressiva, proporcional, redistributiva i que persegueixi el frau fiscal.
La lògica de les polítiques econòmiques que impulsen els governs, ja des dels anys 80, es basa en la desregulació dels mercats financers, la desinversió en polítiques socials, l’erosió dels drets laborals i una fiscalitat regressiva, cosa que degrada els mecanismes de cohesió i equitat, i fa créixer la desigualtat, per acumular cada cop més poder i riquesa en mans del poder econòmic i financer. Aprofitant la crisi, han establert com a objectiu principal de les seves polítiques l’estabilitat pressupostària, la consolidació fiscal i l’austeritat, per justificar les retallades en la despesa pública i la contrareforma laboral per afeblir drets i tuteles i baixar costos laborals. Aquestes polítiques han agreujat les desigualtats i reduït les oportunitats dels més febles. Les polítiques públiques s’han supeditat als interessos del mercat i del capital financer, en lloc de fer-ho en les persones. S’ha obviat que el cost de no invertir en polítiques socials a mitjà i llarg termini és una societat més pobre, més segmentada, més injusta.
Hem d’urgir a combatre les desigualtats i redistribuir la riquesa. Invertir en els serveis públics, la protecció social i la promoció de l’ocupació de qualitat per lluitar contra la pobresa i l’exclusió, i garantir la justícia i la cohesió social. Avui al món gairebé la meitat de la riquesa està en mans de l'1% de la població mundial. Espanya és l’estat europeu on més ha crescut la desigualtat des de l’inici de la crisi: els ingressos mitjans del 10% més pobre han retrocedit un 42,4%, mentre que els dels més rics ho han fet només un 5,6%. A Catalunya les taxes d’ocupació (del 50%), d’activitat (62%) i d’atur (19,2%), juntament amb els nivells de temporalitat i parcialitat, mostren la inutilitat d’una contrareforma laboral que explica també l’augment de la pobresa i el creixement de la desigualtat. Les retallades del Govern de la Generalitat han fet caure la inversió social a nivells de fa una dècada: el pressupost de benestar social, per exemple, s’ha reduït un 16% els darrers quatre anys i els serveis socials pateixen una degradació que posa en perill l’atenció a les persones en àmbits tan fonamentals com la infància o les famílies sense recursos. El pes del sector públic es redueix amb les privatitzacions de certs serveis que passen a mans dels interessos lucratius. Les polítiques de cooperació al desenvolupament, pau i drets humans s’han pràcticament desmantellat amb una retallada acumulada del 67%. La creixent pobresa infantil compromet greument la igualtat d’oportunitats, consolida el cercle de la pobresa, de manera que no només es condiciona el seu present, sinó que s’hipoteca també el seu futur i, per extensió, el de tots nosaltres. Les retallades en educació tenen un efecte directe en la mobilitat social. La probabilitat que una persona pobra ho continuï sent és del 30%; només un 10% aconsegueix pujar en l'escala social.
Per combatre aquesta realitat social l’actual sistema fiscal és enormement injust, ja que tot i tenir uns tipus nominals dels impostos dels més alts, tenim una de les recaptacions més baixes, un 37,8% del PIB, davant del 46,8% de mitjana de la UE: les grans empreses paguen de mitjana un 3,5% sobre el seu resultat comptable (en lloc d’un 30%) i les pime, un 17% (en lloc d’un 25%); el pes de la recaptació recau sobre les persones físiques (72%), en especial, sobre els treballadors, que tributen fins a un 52% mentre que les rendes del capital ho fan amb un màxim del 27%; la recaptació de l’impost de patrimoni ha caigut un 72% i el de successions i donacions, un 80%; l’evasió i el frau fiscal ronden els 60.000 milions d’euros anuals, i es calcula que el 72% dels impostos no pagats correspon a grans fortunes i empreses, i el 28% restant, a pime, autònoms i particulars.
Si volem eradicar la pobresa, la reforma del sistema tributari és imprescindible i urgent. Aquesta és la reivindicació de la plataforma Pobresa Zero presentada el 17 d’octubre. Reivindicació que ha d’acompanyar la lluita per uns pressupostos socials del 2015 i per l’impuls a la creació d’ocupació de qualitat i dels drets laborals i de negociació col·lectiva.




Compartir a:

Comentaris
 


Comentari de Antoni Ferret i Soler
27/10/2014


M'ha estranyat no veure, en totes les previsions socials d'aquest article, cap referència a la Renda Garantida de Ciutadania. Que és un projecte que s'està discutint al Parlament, després de recollir 121.000 firmes, i que CiU, vergonyosament, i irresponsablement, està diferint amb tàctiques dilatòries. La pobresa té dues solucions: una de definitiva, amb una política laboral avançada, amb salaris alts; i una altra de provisional, mentre no arriba, o no té encara efectes, l'altra, que és una ajuda social de l'Administració.
 







icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.