El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Altres
20/02/2016

Democràcia sindical, pluralisme i acció unitària

Per Joan Carles Gallego Herrera





Fa pocs dies s’ha publicitat el resultat de les eleccions sindicals a 31/12/2015 corresponents al període 2012-2015. Els treballadors i treballadores voten, cada quatre anys empresa a empresa, els seus delegats i delegades, perquè els representin i defensin els seus interessos davant l’empresari, i, a través del mecanisme de representativitat acumulada, davant les patronals i governs en les negociacions de convenis i espais de concertació social. El resultat ha estat clar: s’han escollit 49.591 delegats i delegades, i CCOO continua sent la primera força sindical de Catalunya, amb un 42% de representació i 20.678 delegats, 8.412 dones i 12.266 homes, seguida per UGT, amb el 39% i 19.292 delegats; a distància queda la USO amb 2.363, un 5%; la CGT, amb 1.301, i els 5.957 delegats restants corresponen a més de 200 sindicats, cap dels quals supera l’1% (fonamentalment sindicats d’empresa, corporatius, sectorials). 
 
El resultat determina la representativitat sindical, però és sobretot font de responsabilitats i obligacions, ja que els sindicats més representatius estan obligats a organitzar i representar totes les diversitats del món del treball en els diferents àmbits de negociació, concertació i participació institucional, on han de dur la veu, organitzar i mostrar la força dels treballadors i treballadores, responsabilitat de la qual es ret compte i per a la qual es demana suport en cada procés electoral.
 
Aquestes eleccions sindicals s’han realitzat després dels anys més durs de la crisi, amb importants ERO i alts nivells d’atur, on els sindicats ens hem confrontat, amb desigual èxit, a les mesures restrictives i unilaterals de molts sectors empresarials, que utilitzen la crisi com a excusa per devaluar sous i condicions laborals, i a les dures agressions als drets laborals i socials fetes pels governs. En un context de fort descrèdit del sindicalisme, sotmès a una àmplia campanya de qüestionament del seu paper i funció social, d’atac i criminalització de la protesta social i en ple auge dels valors individualistes i mercantils. Per això aquest és un resultat molt significatiu: trenca el discurs dominant dels poders, que titlla d’obsolet el sindicalisme confederal i de classe i menysprea la seva capacitat representativa. Els treballadors no només han votat, han organitzat sindicalment el seu compromís voluntari de representar els companys i companyes, i han confegit candidatures sindicals.
 
Però no ens podem instal·lar en el cofoisme de les dades. Hem de fer una anàlisi crítica de la realitat i de la pròpia acció sindical, conèixer els límits del sistema i els errors i les insuficiències pròpies. És cert que han votat molts treballadors, però també ho és que molts no poden votar. Els qui treballen a empreses de menys de sis treballadors, per llei, estan exclosos del mecanisme d’elecció de qui els representa en la mesa del conveni que els és aplicable i a qui han de recórrer per fer valer la seva aplicació o exigir-ne la millora. Molts temporals no poden votar, perquè no estan en actiu quan es produeix el procés electoral. Cal abordar aquesta realitat: ni les petites empreses poden ser un espai tancat a la llibertat sindical ni els temporals poden quedar exclosos d’aquest exercici democràtic. Encara es produeixen interferències d’alguns empresaris en els processos electorals, amb amenaces, fins i tot amb l'acomiadament de candidats, amb la promoció de candidatures “grogues” o amb la creació de les seves pròpies llistes. Hi ha imperfeccions i perversions en el model d’eleccions, però això no invalida la legitimitat general ni el valor dels representants escollits. Ni eximeix l’obligació moral dels delegats de fer la seva funció, amb transparència, dedicació i honestedat, per la qual han de retre comptes als companys. Tampoc eximeix la del sindicat a formar-los i a exigir-los compromís amb els valors del sindicalisme, denunciant les males pràctiques i eradicant els mals usos de les garanties existents.
 
Certament, el model és altament competitiu. Els diferents sindicats esmercen temps i recursos a organitzar les eleccions, presentar candidatures, vetllar pels processos, denunciar interferències, etc., amb el perill de ser una cursa competitiva i no un procés d’organització sindical per representar interessos davant els  poders. No es tracta de qüestionar el model d’elecció de representants té de positiu que obliga a retre comptes i permet als treballadors decidir directament les seves opcions ni cal renunciar al pluralisme sindical. Però cal diferenciar el procés de determinació de la representativitat del procés d’acció sindical. Un confronta les posicions sindicals organitzades a l’empresa, entre les quals els treballadors voten quina volen que els representi, però l’altra, l’acció sindical, ha de ser unitària per ser forta i útil per confrontar-se amb els poders. 

Existeixen diverses estratègies en relació amb la manera com abordar els conflictes entre el tribal i el capital, però sabem que l'única acció forta és la que se sustenta en la unitat, ja que la divisió acaba sempre afavorint la contrapart, sigui empresarial o el Govern, de la mateixa manera que les estratègies corporatives o gremialistes són insolidàries i acaben perjudicant el bé comú. Per això, cal que les estratègies d’acció sindical de les organitzacions es referenciïn en protocols d’unitat d’acció que donin veu als treballadors per tal que les diferents propostes de mobilització, negociació o acord es tradueixin en acció unitària, validada pels treballadors des del respecte a la majoria en l’acció i el respecte a les minories en la proposta. 
 
L’actual model necessita ajustos que superin perversions, sigui en el model d’eleccions, sigui en el de divisió sindical. Però, sobretot, cal analitzar com el sindicalisme és capaç de representar els canvis que operen en el mercat de treball: les expectatives vitals diverses de treballadors i treballadors davant del treball, la segmentació en què s’ha instal·lat la classe treballadora, l’afectació que la descentralització productiva i la globalització i financerització de la producció té sobre l’acció sindical. Són reptes als quals el sindicalisme ha de respondre amb noves propostes reivindicatives i d’acció i amb noves formes organitzatives. Avui, però, sembla que aquells que cantaven lletanies i apostaven celebracions per la defunció del sindicalisme de classe hauran d’esperar, ja que els treballadors han tornat a atorgar-li representativitat i força.

Ara cal que el sindicalisme ens afanyem per abordar els nous reptes que tenim davant, que són profunds i urgents, ateses les conseqüències en termes de desigualtat, pobresa i individualització de les relacions socials que s’estan imposant. La resposta requereix, entre d’altres, adaptar continguts i obrir formes organitzatives, però, sobretot, reforçar el sindicalisme, la capacitat d’organitzar-se i actuar col·lectivament en defensa dels interessos comuns, tant en l'empresa i sector com en la societat.



Compartir a:

Comentaris
 


Comentari de Antoni Ferret i Soler
22/02/2016


Molt bé, però, després d'uns quants anys en què més de quatre vegades ha semblat (però amb moltes possibilitats que fos cert) que els sindicats cedien massa fàcilment a les exigències patronals, amb acomiadaments (encara que fossin menys en nombre), ara és hora d'augmentar la bel·ligerància. En una doble direcció: plena ocupació (sense donar treva al fet que es vulgui considerar una utopia) i salaris alts, de cara a disminuir fortament la desigualtat.
 







icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies