El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Política
05/09/2017

Instal·lats en el simplisme

Per Joan Carles Gallego Herrera



Observant el món que m’envolta aquests dies d’estiu, quan el temps passa lentament i la calor t’absorbeix, m’he vist superat pel simplisme dels missatges que dia rere dia expliquen la realitat. Obviant la complexitat d’una societat creuada per múltiples conflictes, situacions i reptes, només trobo pseudoveritats que em volen explicar retalls fragmentats per condicionar-me el pensament. I així, instal·lat en el simplisme, astorat pel món complex en el qual visc, resto subordinat a un missatge planer que m’acull i m’anul·la.

Em preocupa, i si puc també m’ocupa, esbrinar respostes que permetin entomar els reptes socials que tenim davant. Conscient de la seva complexitat i de la dificultat de trobar respostes adients i compartides, crec que cal explorar espais de diàleg obert i tolerant que ens permetin construir-les, discutint-les i compartint-les. Tenim davant reptes nous i es fa difícil creure que la resposta és la vella recepta. Cal repensar les respostes sabudes quan les preguntes han canviat, no podem calcar-les perquè ens cal esbrinar-ne i construir-ne d'altres d’acord als nous enunciats.

Però de res serveix queixar-se de la simplicitat de les respostes o de la seva inadequació, quan potser el problema rau en la no-capacitat d’enunciar la pregunta o preguntes que estableixin els paràmetres reals dels problemes. La resposta simple, fàcil, nega precisament la complexitat de la situació que ens envolta i ens deixa immòbils, quiets. L’anàlisi tancada, fragmentada, aïllada, que entoma una a una variables desconnectades, ens fa serfs de qui té el poder de definir el conflicte. Serfs en un món en canvi.
Així els debats polítics, econòmics, socials, laborals, ambientals, de seguretat s’aborden sense major profunditat que l’anàlisi binària i polaritzada. Del maniqueisme descriptiu (si/no, bé/mal, bo/dolent) al dogmatisme prescriptiu (amb mi/contra mi, acció/reacció, tot/res) es pretén que tot resti immòbil per garantir la posició personal de cada qui i per mantenir intacta la simple realitat. Útil per a pocs, pobra per a masses.
Aquest estiu he quedat fart de debats i informacions tancades i encapsulades i de respostes simplificades. Sia l’1-O, la vaga de seguretat al Prat, els atemptats terroristes o els fitxatges dels jugadors de fútbol, per citar-ne alguns. Deixen poc espai al debat dels matisos i ràpidament es categoritzen, cosa que facilita posicionaments encastellats amb les seves alternants desqualificacions.

I quan el matís desapareix, la complexitat de l’anàlisi se submergeix i la possibilitat de transacció de posicions, de negociació, de construcció de posicions compartides s’allunya, quan no es fa impossible.
De les qüestions més punyents que hem viscut aquest estiu, l’atac terrorista del 17-A és, sens dubte, el més rellevant. No l’hem d’obviar, ni banalitzar, ni instrumentalitzar. Però un cop passat l’impacte emocional inicial tot ha quedat simplificat, bé a la confrontació política partidària instrumental, bé al cant a la “seguretat”, que no a la vida, com a bé suprem inqüestionable i indiscutible, o bé, ja cap al final de la seqüència temporal, a la importància cabdal de la formació dels docents per detectar conductes “radicalitzades” o “pregihadistes”. Potser és massa complicat parlar del sistema de relacions internacionals que alimenta una realitat de guerres extenses i cruentes en què estem immersos, amb les contínues desigualtats i injustícies que es deriven de l’intercanvi comercial global i dels interessos que l’envolten i de les formes de poder que es disputen. Potser no volem parlar dels enormes dèficits socials que arrosseguen les nostres societats, incapaces d’organitzar la convivència superant el creixement de la desigualtat, la pèrdua de drets o l’estigmatització de la marginació social en les relacions grupals. Ens movem millor en l’anàlisi simple dels bons i els dolents que justifiquen polítiques per acabar amb els dolents i categoritzar i controlar els bons.

I s’ha constatat, amb un cert cansament, que tot el que envolta el debat de l’1-O, de tot els procés en definitiva, s’ha convertit ja en un debat de posicions, frontista, en el qual el que menys importa és el què, ni, fins i tot, el per què, sinó el qui. Sembla que som més a prop d’un joc d’estratègia, d’astúcies, que no pas d’un debat ciutadà de fons que giri al voltant de conceptes com centralització, autogovern, subsidiarietat, solidaritat, igualtat, globalització, interdependències, ciutadania, etc., que permeti saber i conèixer de què estem parlant i no quedar-nos en posicions subordinades a un o altre missatge simple, emès pel centre de poder de torn —el que sigui— que sembla voler mantenir-se inerme justificant tota acció basant-se en un fi superior —just i bo el d’uns, traïdor, pecador o dolent, el d’altres—. Mentre s’alineen sentiments i emocions, els problemes complexos de la ciutadania no s’entomen, i la salut, l’habitatge, la feina, les condicions de treball i de vida, per dir el més proper, segueixen dominats per la “mà invisible” que regula allò quotidià. I, mentre el debat a totes bandes se simplifica, l’espai del matís i del dubte s’estigmatitza i, aleshores, no hi cap ni negociació ni acord, ja que el “sí” o el “no” són els únics possibles, com en un joc del tot o res.

Però ja som al setembre i, potser, puc pensar que els calors estiuencs han passat i amb els aires refrescants que arriben —o no, el canvi climàtic és també una realitat polièdrica!— permetin entomar els reptes socials que ens envolten en tota la seva complexitat. I, en la frescor, sortir de la trinxera —cadascú en la seva— per establir els debats dels matisos de les posicions contràries i contradictòries, obrir espais de diàleg i negociació i de construcció de respostes transversals, que superin encastellaments i abordin de forma més integral les diverses arestes del prisma en què es projecta el dia a dia.

 



Compartir a:

Comentaris
 

 







icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies