El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Laboral
23/11/2020

Democratitzar l'economia, democratitzar l'empresa

Per Joan Carles Gallego Herrera

 

La greu crisi sanitària global provocada pel SARS-CoV-2 (COVID-19) ha obert la porta a una profunda crisi econòmica i social. Els desequilibris i les desigualtats que l’actual forma d’organitzar l’economia i les relacions socials generen s’accentuen. I es visibilitzen amb major cruesa la feblesa dels valors democràtics de la societat.  En aquest context es fa necessari i urgent recuperar i aprofundir el debat sobre democràcia econòmica i democràcia a l’empresa.

Les desigualtats limiten l’exercici de l’autonomia i llibertats personals, ja que la base contractual de les relacions socials resta desequilibrada per la desigual posició de poder de les diferents parts que componen el cos social. Que la democràcia no impregni totes les vessants de la vida social, i, en especial, el treball, que és on passem la major part del nostre temps, i les relacions econòmiques, que són les que donen resposta a les necessitats materials d’existència, contribueix a l’afebliment dels valors democràtics. La desigualtat dilueix la llibertat i l’autonomia personals i genera amplis espais de desconfiança institucional i alimenta respostes populistes de diferent signe. 

Amb la gestió de la pandèmia, l’economia ha aturat màquines. Més enllà de les activitats considerades essencials, sectors sencers s’han paralitzat, d’altres s’han alentit. La seva represa es preveu lenta i, previsiblement, a sotragades, no només per la dificultat de retornar a la casella de sortida després d’un procés de destrucció de part important de la capacitat productiva instal·lada, sinó també, i, sobretot, perquè la reactivació s’ha d’abordar afrontant els reptes globals que arrossega l’economia d’antuvi, en especial els referits a l’adequació als requeriments per fer front al canvi climàtic, als derivats de l’acceleració dels processos de digitalització i a l’envelliment de la societat.

A l’hora de repensar i definir les estratègies econòmiques, hauríem de respondre també a l’afebliment dels valors i les limitacions propis de la democràcia, entesa aquesta com la forma d’organització social i institucional que doti de major autonomia les persones i els faciliti una real llibertat d’elecció. S’han d’aprofundir i enfortir els valors i millorar el funcionament de la democràcia. Altrament, l’augment dels desequilibris i les desigualtats existents, que augmenten la injustícia social i tornen ineficients econòmicament i socialment les mesures que es prenguin, seguiran aprofundint la crisi de la democràcia.

La democràcia no és una construcció sòlida i immutable. Està subjecta a les ziga-zagues pròpies dels comportaments socials. Igual que s’ha conquerit quan la ineficàcia, la immobilitat i la injustícia dels règims autoritaris agreugen les contradiccions econòmiques i no donen resposta a les demandes socials, pot ser qüestionada en moments de crisi econòmica i social pels mateixos motius.

El creixement de la precarietat laboral i social avança paral·lela a l’acumulació de la riquesa, socialment creada, en cada cop menys mans. Els estats, cada cop més deficitaris i incapaços d’atendre les necessitats socials, resten supeditats als interessos de grans empreses transnacionals, que controlen cadenes de producció mundial i augmenten rendibilitat i guanys i condicionen societats senceres. Realitats paral·leles que mostren la insuficiència de les regles que ens donem com a societats per garantir l’eficàcia econòmica i la igualtat social que són a la base de la llibertat individual i el progrés social.

L’actual forma institucional d’organització de les societats consolida el creixement dels desequilibris i desigualtats, socials i territorials. Sens dubte té a veure amb el fet que la democràcia es queda a les portes de l’empresa i voreja la intervenció econòmica dels estats, limitada pel dogma del lliure mercat. Però empresa i funcionament de l’economia són els espais que determinen les condicions materials d’existència de la ciutadania i, per tant, les bases de les relacions socials i dels valors en que s’assenten.

Calen normes i regles per garantir que democràcia econòmica i democràcia a l’empresa s’insereixen en el marc del funcionament d’una societat democràtica. Poden fer més eficient i just el funcionament social, i poden contribuir a una major implicació ciutadana en la promoció dels valors democràtics i el funcionament mateix de l’economia, les empreses i la societat.

Democràcia no és un simple embolcall formal basat en l’exercici del dret a vot als representants institucionals. És participar plenament en la vida social i és disposar de les condicions de dignitat personal que garanteixin aquesta participació social en condicions d’igualtat. Això és incompatible amb el fet que, en l’àmbit econòmic general i a l’empresa, la persona sigui tractada com una simple mercaderia, sotmesa a les regles de l’oferta i la demanda de la lògica del mercat, que per definició segrega, classifica i diferencia, i alimenta desigualtat i injustícia social.

No pot ser que les decisions estratègiques empresarials, en relació amb processos, productes, inversions, etc., restin en mans de la lògica productivista o monetarista en exclusiva, menystenint la lògica social, de qui es protagonista del funcionament real de l’empresa, o de la lògica ambiental, de l’entorn que li dona possibilitat de funcionament.

La lògica del sistema capitalista se sustenta a fer del capital el factor productiu principal. La resta de factors (terra i treball) en resten totalment supeditats al seu interès. Així es construeix la justificació "moral" de l’apropiació privada dels guanys obtinguts (o benefici empresarial) per part del propietari del capital (o dels mitjans de producció). Aquest raonament cada cop és més difícil de mantenir, d’una banda perquè el capital avui és un bé superabundant (tot i que acumulat en poques mans, cert), però, de l’altra, perquè és el treball qui incorpora el coneixement i la capacitat de posar en funcionament les eines tecnològiques i les habilitats necessàries per fer funcionar l’engranatge econòmic dels processos productius i de distribució, d’atenció i de cura.

Distribuir i aplicar millor el capital ha de ser avui una decisió política, democràtica, sotmesa a l’interès social i ambiental. No pot supeditar-se a l’exclusiva lògica de l'apropiació privada del guany o del benefici empresarial, que ho valora tot en termes de compte d’explotació. Incorporar de la manera més eficient el valor del treball a l’empresa vol dir entendre que aquest és el factor imprescindible per augmentar la productivitat. Democratitzar el funcionament de l’empresa és la millor manera d’assolir, a través de la participació, la seva implicació i l’aportació, i contribuir, així, també a millorar la justícia social.

Democratitzar l’empresa, garantir la participació dels treballadors i treballadores a l’empresa, és aprofundir en els debats de fons de la mateixa lògica sindical, del dret dels treballadors i treballadores a autoorganitzar-se per garantir les millors condicions de treball i, per tant, a debatre sobre la relació entre negociació col·lectiva, entesa a l’ús, i implicació en els resultats empresarials i en la definició de les estratègies empresarials. Un debat que ens ha de portar a debatre i a analitzar sobre participació en òrgans de direcció empresarial, d’autogestió, economia social, etc. 

I democratitzar l’economia, entesa com la capacitat de les societats d’embridar els poders econòmics, els poders financers, les grans multinacionals, per tal que hi hagi una estratègia econòmica orientada al bé comú, al progrés social, a la sostenibilitat ambiental. Més enllà d’eines relacionades amb la fiscalitat i la seva globalització, per garantir-ne l’aportació justa de la riquesa creada, que avui s’acumula en poques mans, haurem d’aprofundir en el debat sobre les polítiques pressupostàries que determinin aquelles estratègies. Hem de repensar en la determinació d’instruments de major democratització en la presa de les decisions econòmiques generals, amb una major implicació ciutadana dels debats a partir de mecanismes de participació oberts i transparents.

Quan parlem de democràcia posem la llibertat individual com el bé superior a defensar, però sovint oblidem la igualtat d'oportunitats que l'ha de sustentar o els drets –socials i econòmics- i llibertats col·lectives que l’han de garantir. La llibertat individual només és possible si hi ha lliure capacitat d’elecció i autonomia personal i si és compatible amb els interessos socialment compartits.

Avui la pèrdua de drets laborals, la precarietat contractual, i els baixos salaris d’una banda, o la feblesa dels serveis públics i la persistència dels desequilibris socials i territorials, afebleixen l’autonomia personal i qüestionen la llibertat individual i es contradiuen amb el progrés social. Necessitem que la democràcia travessi la porta de l’empresa i, un cop dins, impregni el seu funcionament i també la lògica econòmica general.

 



Compartir a:

Comentaris
 

 







icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.