Economia 31/01/2010 Entre 67 i 50.000 Per Joan Carles Gallego Herrera � Sembla que el president Zapatero va de n�meros: 50.000 s�n els milions d'euros que planteja retallar de despesa i inversi� p�blica, i 67 l'edat a la qual considera que�ens hem de jubilar. Per� no sembla haver-s'ho treballat gaire, ja que s�n propostes simples, m�s orientades a fer callar les cr�tiques d'inacci� que li fan determinats sectors, que no pas a definir un cam� per a la recuperaci� econ�mica i per a la creaci� d'ocupaci�. Davant la constataci� de la mala situaci� econ�mica i les altes xifres de l'atur, pressionat per determinats f�rums internacionals -Davos, FMI...-, necessita posar sobre la taula unes mesures m�s publicit�ries que no pas efectives. Malauradament, tamb� demostren amb quina orientaci� de fons es vol gestionar la crisi, fent recaure sobre la immensa majoria els costos de la seva sortida i afeblint encara m�s el pes del sector p�blic en l'economia i en la societat. Aquestes mesures s�n innecess�ries, contraproduents i injustes, per la qual cosa el m�s segur �s que estiguin abocades al frac�s, no es puguin aplicar i generin contestaci� social. Pel que fa a l'edat de jubilaci�, crec que hi ha un elevat consens�que no �s l'allargament de l'edat de jubilaci� el que garanteix la viabilitat del sistema (entre altres coses tenim l'edat legal i real de jubilaci� m�s alta al conjunt de la Uni� Europea: la real �s de 63 anys i 9 mesos a casa nostra, davant els 61 anys i 3 mesos de mitjana de la UE), sin� que �s la quantitat i la qualitat de l'ocupaci� existent. A m�s, la mesura complicaria l'acc�s dels joves al m�n del treball perqu� no es generarien vacants i mantindria la prestaci� als aturats m�s grans de 65 anys. Si volem mantenir les m�ximes garanties per al funcionament del sistema de pensions, el que cal �s crear m�s ocupaci�, i que aquesta ocupaci� no sigui ni prec�ria ni de baixos salaris (i potser cal comen�ar a pensar com "cotitzen" els guanys de productivitat derivats del progr�s t�cnic). Si s'han de fer reformes, no passen ni per abaixar les cotitzacions ni per allargar la vida laboral (no sigui que qui aplaudeix una cosa vulgui l'altra) i, a m�s, aquestes reformes no poden sorgir de les ocurr�ncies del Govern de torn. Sense consens no hi ha reforma possible. Per� tamb� em preocupa, i molt, l'anunci de retall de 50.000 milions d'euros de despesa p�blica. Sembla que la prioritat, ara, �s l'estabilitat pressupost�ria i no la recuperaci� econ�mica i la protecci� social de les persones en atur. I ho vol fer mitjan�ant una pol�tica fiscal restrictiva, retallant despesa, i no expansiva, incrementant els ingressos. Gr�cies a l'aportaci� de recursos p�blics (el Pla E de finan�ament d'obres locals, el Pla Renove per estimular la demanda de vehicles, els 420 € per complementar les prestacions socials quan s'ha exhaurit el subsidi o la quantitat de milions d'euros posats a disposici� del sistema financer) s'ha pogut evitar un escenari encara pitjor del que tenim. Retirar ara recursos p�blics del sistema posa en perill la recuperaci�, ja que la inversi� privada encara no crea activitat i ocupaci� i el sector financer encara no est� prou sanejat. El que es necessita �s potenciar el paper del sector p�blic en l'economia, crear ocupaci� de manera directa, amb m�s i millors serveis p�blics per posar les bases d'una societat cohesionada, saludable i ben formada. Cal dinamitzar l'activitat econ�mica afavorint la modernitzaci� i la sostenibilitat de l'actual estructura productiva. Per� per fer-ho calen m�s recursos p�blics, i �s millor parlar de reforma fiscal progressista i de lluita contra el frau que no posar les tisores a l'aplicaci� de la despesa p�blica. La situaci� econ�mica �s dolenta i, el que �s pitjor, l'estem pagant els treballadors i les treballadores amb forma d'atur i amb pressions a la baixa en les condicions laborals. Les solucions no estan en el fet de retallar despesa p�blica o allargar l'edat de jubilaci�. Potser algun cop haurem de parlar de quina �s la finalitat �ltima del creixement econ�mic, dels increments de productivitat derivats d'uns sistemes productius m�s eficients t�cnicament, no sigui que alg� entengui el creixement econ�mic com una manera de fer que les persones visquin pitjor.

Economia

31/01/2010

Entre 67 i 50.000

Per Joan Carles Gallego Herrera

� Sembla que el president Zapatero va de n�meros: 50.000 s�n els milions d'euros que planteja retallar de despesa i inversi� p�blica, i 67 l'edat a la qual considera que�ens hem de jubilar. Per� no sembla haver-s'ho treballat gaire, ja que s�n propostes simples, m�s orientades a fer callar les cr�tiques d'inacci� que li fan determinats sectors, que no pas a definir un cam� per a la recuperaci� econ�mica i per a la creaci� d'ocupaci�. Davant la constataci� de la mala situaci� econ�mica i les altes xifres de l'atur, pressionat per determinats f�rums internacionals -Davos, FMI...-, necessita posar sobre la taula unes mesures m�s publicit�ries que no pas efectives. Malauradament, tamb� demostren amb quina orientaci� de fons es vol gestionar la crisi, fent recaure sobre la immensa majoria els costos de la seva sortida i afeblint encara m�s el pes del sector p�blic en l'economia i en la societat.

Aquestes mesures s�n innecess�ries, contraproduents i injustes, per la qual cosa el m�s segur �s que estiguin abocades al frac�s, no es puguin aplicar i generin contestaci� social.

Pel que fa a l'edat de jubilaci�, crec que hi ha un elevat consens�que no �s l'allargament de l'edat de jubilaci� el que garanteix la viabilitat del sistema (entre altres coses tenim l'edat legal i real de jubilaci� m�s alta al conjunt de la Uni� Europea: la real �s de 63 anys i 9 mesos a casa nostra, davant els 61 anys i 3 mesos de mitjana de la UE), sin� que �s la quantitat i la qualitat de l'ocupaci� existent. A m�s, la mesura complicaria l'acc�s dels joves al m�n del treball perqu� no es generarien vacants i mantindria la prestaci� als aturats m�s grans de 65 anys. Si volem mantenir les m�ximes garanties per al funcionament del sistema de pensions, el que cal �s crear m�s ocupaci�, i que aquesta ocupaci� no sigui ni prec�ria ni de baixos salaris (i potser cal comen�ar a pensar com "cotitzen" els guanys de productivitat derivats del progr�s t�cnic). Si s'han de fer reformes, no passen ni per abaixar les cotitzacions ni per allargar la vida laboral (no sigui que qui aplaudeix una cosa vulgui l'altra) i, a m�s, aquestes reformes no poden sorgir de les ocurr�ncies del Govern de torn. Sense consens no hi ha reforma possible.

Per� tamb� em preocupa, i molt, l'anunci de retall de 50.000 milions d'euros de despesa p�blica. Sembla que la prioritat, ara, �s l'estabilitat pressupost�ria i no la recuperaci� econ�mica i la protecci� social de les persones en atur. I ho vol fer mitjan�ant una pol�tica fiscal restrictiva, retallant despesa, i no expansiva, incrementant els ingressos. Gr�cies a l'aportaci� de recursos p�blics (el Pla E de finan�ament d'obres locals, el Pla Renove per estimular la demanda de vehicles, els 420 € per complementar les prestacions socials quan s'ha exhaurit el subsidi o la quantitat de milions d'euros posats a disposici� del sistema financer) s'ha pogut evitar un escenari encara pitjor del que tenim. Retirar ara recursos p�blics del sistema posa en perill la recuperaci�, ja que la inversi� privada encara no crea activitat i ocupaci� i el sector financer encara no est� prou sanejat. El que es necessita �s potenciar el paper del sector p�blic en l'economia, crear ocupaci� de manera directa, amb m�s i millors serveis p�blics per posar les bases d'una societat cohesionada, saludable i ben formada. Cal dinamitzar l'activitat econ�mica afavorint la modernitzaci� i la sostenibilitat de l'actual estructura productiva. Per� per fer-ho calen m�s recursos p�blics, i �s millor parlar de reforma fiscal progressista i de lluita contra el frau que no posar les tisores a l'aplicaci� de la despesa p�blica.

La situaci� econ�mica �s dolenta i, el que �s pitjor, l'estem pagant els treballadors i les treballadores amb forma d'atur i amb pressions a la baixa en les condicions laborals. Les solucions no estan en el fet de retallar despesa p�blica o allargar l'edat de jubilaci�. Potser algun cop haurem de parlar de quina �s la finalitat �ltima del creixement econ�mic, dels increments de productivitat derivats d'uns sistemes productius m�s eficients t�cnicament, no sigui que alg� entengui el creixement econ�mic com una manera de fer que les persones visquin pitjor.

Comentaris

Comentari de Antoni Ferret i Soler 01/02/2010 L'augment de l'edat de jubilaci� als 67 anys no s'ha d'acceptar. M�s aviat que disminueixi a 63. Ara b�: l'ampliaci� del per�ode de c�lcul �s diferent. Abans aquesta mesura era perjudicial per al treballador/a, per� ara �s diferent. Tant pot ser perjudicial com beneficiosa, segons el cas de la persona. Per tant em decantaria per acceptar-la.� La reducci� de la despesa p�blica s'hauria de rebutjar si implica reducci� d'inversions p�bliques per crear ocupaci�.�
Comentari de angel malde calvo 08/02/2010 ....y lindo la narracion.... pero neno eres secretario general q alternativa das?
Comentari de maricarmen pizarro 23/02/2010 mi opini�n sobre la jubilaci�n a los 67 a�os es que nada mas nos repercutiria a los trabajadores de empresas peque�as, ya que los trabajadores de grandes empresas el promedio de jubilaci�n es a los 55 a�os. Y en esto culpo tambi�n a los sindicatos que acuerdan con lestas empresas estas jubilaciones anticipadas y no en �pocas de crisis, tambi�n en �pocas de bonaza. Tambi�n quiero comentarte Carles, que fu� alumna tuya en Badalona, nos ense�aste como hacer la primera declaraci�n de renta que se hizo en espa�a y tengo un gran recuerdo de tus clases.�Saludos.
Comentari de Joan Carles Gallego Herrera 23/02/2010 Hola Mari Carmen, yo tambi�n me acuerdo a�n de las clases de la renta, y a�n os recuerdo en el�insti de FP al lado de correos. Aprend� muchas cosas esos a�os d�ndoos clases. Me alegra saber de ti. Sobre lo que comentas de la jubilaci�n a los 67 hay dos cuestiones: - Una primera en la que no estoy de acuerdo, cuando dices que s�lo afectar�a a los de peque�as empresas, ya que desgraciadamente si se aprobara (que espero que no, y por eso hemos salido a la calle) nos afectar�a a todos y todas por el hecho de ser trabajadores con independencia de la empresa en que trabajemos.� - La otra, en la que podr�a coincidir m�s contigo, es la referencia al distinto trato que tienen los trabajadores de peque�as y grandes empresas en algunas cuestiones. Pero no porque en las grandes se jubilen a los 55, ya que esto s�lo pasa cuando cierran la empresa y cuando podemos negociar con la fuerza del sindicato que las personas afectadas por el cierre puedan acogerse a medidas alternativas. Hemos de intentar que en las peque�as empresas se den todas las garant�as que somos capaces de introducir en las grandes, y eso depender� de la organizaci�n que tengamos los trabajadores y trabajadoras, de la fuerza del sindicato, para evitar abusos e imponer derechos. En cualquier caso hemos de trabajar m�s para que los derechos entren plenamente en las peque�as empresas y para que haya m�s y mejor organizaci�n del sindicato en ellas. Un abrazo y un saludo.

Comentari de Antoni Ferret i Soler

01/02/2010

L'augment de l'edat de jubilaci� als 67 anys no s'ha d'acceptar. M�s aviat que disminueixi a 63. Ara b�: l'ampliaci� del per�ode de c�lcul �s diferent. Abans aquesta mesura era perjudicial per al treballador/a, per� ara �s diferent. Tant pot ser perjudicial com beneficiosa, segons el cas de la persona. Per tant em decantaria per acceptar-la.�
La reducci� de la despesa p�blica s'hauria de rebutjar si implica reducci� d'inversions p�bliques per crear ocupaci�.�

Comentari de angel malde calvo

08/02/2010

....y lindo la narracion.... pero neno eres secretario general q alternativa das?

Comentari de maricarmen pizarro

23/02/2010

mi opini�n sobre la jubilaci�n a los 67 a�os es que nada mas nos repercutiria a los trabajadores de empresas peque�as, ya que los trabajadores de grandes empresas el promedio de jubilaci�n es a los 55 a�os. Y en esto culpo tambi�n a los sindicatos que acuerdan con lestas empresas estas jubilaciones anticipadas y no en �pocas de crisis, tambi�n en �pocas de bonaza.
Tambi�n quiero comentarte Carles, que fu� alumna tuya en Badalona, nos ense�aste como hacer la primera declaraci�n de renta que se hizo en espa�a y tengo un gran recuerdo de tus clases.�Saludos.

Comentari de Joan Carles Gallego Herrera

23/02/2010

Hola Mari Carmen, yo tambi�n me acuerdo a�n de las clases de la renta, y a�n os recuerdo en el�insti de FP al lado de correos. Aprend� muchas cosas esos a�os d�ndoos clases. Me alegra saber de ti.
Sobre lo que comentas de la jubilaci�n a los 67 hay dos cuestiones:
- Una primera en la que no estoy de acuerdo, cuando dices que s�lo afectar�a a los de peque�as empresas, ya que desgraciadamente si se aprobara (que espero que no, y por eso hemos salido a la calle) nos afectar�a a todos y todas por el hecho de ser trabajadores con independencia de la empresa en que trabajemos.�
- La otra, en la que podr�a coincidir m�s contigo, es la referencia al distinto trato que tienen los trabajadores de peque�as y grandes empresas en algunas cuestiones. Pero no porque en las grandes se jubilen a los 55, ya que esto s�lo pasa cuando cierran la empresa y cuando podemos negociar con la fuerza del sindicato que las personas afectadas por el cierre puedan acogerse a medidas alternativas. Hemos de intentar que en las peque�as empresas se den todas las garant�as que somos capaces de introducir en las grandes, y eso depender� de la organizaci�n que tengamos los trabajadores y trabajadoras, de la fuerza del sindicato, para evitar abusos e imponer derechos.
En cualquier caso hemos de trabajar m�s para que los derechos entren plenamente en las peque�as empresas y para que haya m�s y mejor organizaci�n del sindicato en ellas.
Un abrazo y un saludo.

Comentaris

Idiomes

Articles per data

Articles per tema

Blocs i altres enlla�os