El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Economia
21/02/2010

Un pacte per avançar...

Per Joan Carles Gallego Herrera


       

La proposta de Pacte d'Estat sembla una proposta assenyada, necessària, ja que la situació econòmica és complicada i la sortida no es veu a prop. No en va, CCOO ho vàrem proposar ja fa un any quan ja vèiem que les coses anaven maldades. Però assolir el Pacte té alguns problemes, ja que la dinàmica de confrontació política entre Govern i oposició dificulta els punts de trobada, els desencontres i les desqualificacions entre PSOE i PP no faciliten l'acord i l'aparició sobtada de CiU fa dubtar de les seves intencions últimes.

El Govern ha de liderar les negociacions per assolir el Pacte, però a més de les forces parlamentàries ha de comptar amb les organitzacions empresarials i sindicals i ha d'incloure les comunitats autònomes. Sembla lògic, ja que d'una banda és en el marc de l'empresa on es crearà l'activitat i l'ocupació, i, de l'altra, són les comunitats autònomes les que gestionen bona part de les competències que s'hauran d'aplicar. El Pacte ha de concretar mesures estructurals de recorregut temporal llarg, cosa que justifica la necessitat de consensos més amplis.

El Pacte ha de perseguir que la recuperació econòmica sigui possible, sí, però sobre unes bases diferents a les que ens han dut on som. De res servirà aprofitar la urgència per retallar drets laborals i socials amb l'excusa de crear més activitat i més ocupació amb costos laborals i contribucions socials més baixes. Sens dubte això ens portaria de nou a una economia intensiva en mà d'obra precària i barata, i no pas a una economia amb un component més gran de capital tecnològic i d'innovació de producte i processos, i així estaríem de nou on va començar tot. Ni de res servirà que no s'augmenti el control i la intervenció pública sobre el sistema financer per evitar una altra vegada que l'economia especulativa condicioni el funcionament de l'economia productiva. Ni de res servirà contenir el deute actuant sobre la depesa pública si no actuem també sobre els ingressos.

Segur que un Pacte comporta sacrificis, però cal ser conscients que la crisi té el seu origen en l'enorme especulació financera internacional i que, a més, aquí es va alimentar d'una bombolla immobiliària pels mateixos sectors financers i les complicitats polítiques. Moltes empreses es van descapitalitzar participant en l'economia especulativa i van alentar un mercat de treball precari i de baixos sous, que desincentivava la innovació i el creixement de la productivitat. A més, la inflació es va menjar part dels guanys salarials i ens va fer perdre competitivitat. Per tant, els sacrificis que pot comportar el Pacte no han de recaure en exclusiva en els treballadors i treballadores.

Cal un Pacte d'Estat contra la crisi, per l'economia, l'ocupació i la cohesió social; que revisi a fons el sistema econòmic, modernitzant sectors productius, impulsant sectors emergents i millorant infraestructures; cal que reformi el sistema financer, que avui no intermedia l'estalvi amb les necessitats de finançament de famílies i empreses; que reforci la protecció social, la sanitat, l'educació, l'atenció a la dependència, l'atenció a les persones aturades, el sistema de pensions, per garantir les bases del model social (europeu) que volem; que augmenti els ingressos públics, lluitant contra el frau fiscal i fent més progressista el sistema fiscal; que millori els serveis públics d'ocupació; i que faciliti la reforma del mercat de treball apostant per l'estabilitat, la seguretat i la qualitat del treball i pels mecanismes per assolir la flexibilitat interna pactada a les empreses. Veurem si el Pacte avança en aquesta direcció o si només ens proposen austeritat (com a sinònim de menys despesa social) i reforma laboral (com a sinònim de més facilitats per contractar i acomiadar). Sense l'acord de tothom serà més difícil comptar amb projectes col•lectius i política d'Estat que ens portin vers una recuperació sòlida.

Sens dubte hi ha gent que quan parla del Pacte d'Estat vol treure a col•lació la memòria històrica, i ens recorda els Pactes de la Moncloa (un altre moment, altres protagonistes, altres objectius però urgències similars) o la conflictivitat social amb què s'abordaven les reformes amb imposicions i retallades de drets (no oblidem que dimarts 23 sortim al carrer a rebutjar allargar l'edat de jubilació obligatòria als 67 anys). Però no vull fer paral•lelismes, crec que la memòria ens ha d'ajudar a avançar, conèixer per corregir. I, per tant, vull mostrar la indignació per l'admissió a tràmit de la querella contra el jutge Garzón, presentada per Falange Española y de las JONS, acusant-lo de faltar-los a l'honor per investigar els crims del franquisme. Com se'ns pot impedir jutjar en democràcia els crims del franquisme? Deixo aquí la indignació i el suport a Garzón i a la seva feina per conèixer i per jutjar.




Compartir a:

Comentaris
 


Comentari de Antoni Ferret
22/02/2010


És molt difícil, per no dir impossible, que hi pugui haver un pacte d'Estat, quan hi ha un partit (el PP, i potser fins i tot CiU) que demana rebaixar la despesa pública i rebaixar els impostos. Són dos disbarats, inadmissibles.
Per altra banda, no hem pas de creure que perquè es fes un pacte d'Estat la crisi es resoldria. La solució a curt termini és impossible, amb qualsevol política, pactada o no. La sortida sempre serà a llarg termini, segurament.

Comentari de Victòria Geijo
24/02/2010


 

Tens raó, Joan Carles. La majoria de la població creu en la necessitat d'un Pacte d'Estat per superar no només a recessió econòmica, el canvi de model productiu cap o el canvi climàtic, a tall d'exemple, qüestions que sens dubte s'han d'afrontar des de l'acord polític de llarga durada, encara que hi hagi canvis de govern, amb la cooperació entre administracions. Però, repeteixo, no només demana un Pacte per a sortir de la crisis sinó també en temes com l'Educació, la Justícia, la Llei electoral... per no allargar-me.

Però mentre que en les dues forces polítiques majoritàries predomini la lògica electoral de partit davant de l'interès general, l'acord és quasi impossible, ja que l'objectiu exclusiu dels dos partits majoritaris és guanyar les eleccions a l'adversari. És evident.

Encara i així s'insisteix i s'apel•la a la nostra maduresa política com a país. I es posa com a exemple una i una altra vegada el que van suposar el Pactes de la Moncloa o la redacció de la Constitució.

A mi, però, m'agradaria anar una mica més enllà. Perquè tinc uns quants dubtes al respecte. En un gran pacte d'Estat sobre economia hauríem d'assumir que, en el fons tothom estan (estem) en el mateix vaixell, que hi ha un bé comú que ens engloba i que, si renunciem als "matisos" que ens diferencien, podrem remar junts. Això és el que es va entendre en la Transició i això és el que aquesta crisi està consolidant amb escasses dissidències: només hi ha una sortida, per molt fotuda que sigui. Más de lo mismo.

D'aquesta manera, estaríem tothom reconstruint el mateix model de sempre, sota l'amenaça de que o renunciem per les bones als escassos drets que conservem o els perdrem de forma traumàtica. Així, aquestes renúncies es consolidarien durant dècades, entre altres coses perquè serien voluntàries, pactades conjuntamnet. Renúncies i renúncies una i una altra vegada amb un gran cost per al nostre model de societat, per a la lluita per a la Igualtat, la Justícia i la Llibertat

Ho sento, Joan Carles, però els que des de joves teníem la il•lusió d'una transformació social, no podem oblidar les renúncies de l'esquerra cada cop que hem arribat a grans acords, tot el que hem deixat en el camí, desvirtuant-nos ideològicament i la factura que això ens ha passat.

En què ens trobariem ara? Doncs que l'esquerra hauríem d'assumir el que s'està proposant de retallada de drets socials, de retrocés de les conquestes que la classe treballadora ha anat assolint a força de moltes lluites, moltes mobilitzacions.

Si ho acceptéssim se'ns diria responsables. I als qui no estiguéssim disposats a aquestes renúncies, irresponsables. No, no em considero irresponsable. Però tampoc sóc gens possibilita. I estic cansada d'ajupir el cap.
Una abraçada

 

 

Comentari de excurrante
03/03/2010


Siento y disiento no dar la razón, como muchos es éste blog hacen por activa y por pasiva, y lo peor que le puede pasar a una organización sea política o sindical es no asumir la responsabilidad y la autocrítica, creyendo en aquello de "somos los mejores y los más guays"
1º.- el sindicatos han traspasado una linea "roja" muy peligrosa, mirando para otro lado en grandes empresas, pactando ERES, cuando recibian subvenciones de la generalitat, incluso cuando se deslocalizaban otras tantas.
2º.-Salir a la calle ahora, cuando desde hace tiempo, much@s nos preguntábamos dónde estaban los sindicatos, precisamente el tema del "pensionazo", en éstos momentos no era lo más urgente, pero tenían que salir ya!!!, claro, si estuviese en el Gobierno el PP con las mismas medidas, quizás habrían salido mucho antes.
3º.-¿Por qué reciben los sindicatos las SUBVENCIONES MILLONARIAS del Gobierno en un momento tan delicado ante la crisis???, y por qué no hacen ustedes un acto de solidaridad y renuncian a tales subvenciones que afiliados y no afiliados pagamos a través de los presupuestos?
4º.-¿ por qué los "liberados sindicales",( que precisamente no son los más cualificados) vuelven a sus empresas a currar, a pasar por ERES, por congelaciones salariales, a las cadenas de montaje, y hasta los despidos como muchos trabajadores hemos sufrido, mientras los líderes pactaban los despidos y/o ERES?
5º.-Por qué se mira hacia otro lado cuando el mismo sindicato sabe y reconoce la economía sumergida y no lo denuncia?
Sin acritud, pero con esperanzas que los sindicatos hagan su papel, que es proteger a los trabajadores, hoy  desgraciadamente no es así.
Pregunte Ud. Sr. Gallego, ya que hoy ha estado en el Valles Occidental, ¿que organización existe en la Comarca, que objetivos tienen?, hay enpresas que han cerrado, con secciones sindicales y ni siquiera han aparecido los cargos comarcales, ni siquiera han aparecido en el medio de comunicación de la comarca (que está inactivo o ni siquiera existe)
Ponga hilo a la aguja, por favor

 







icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies