Societat
21/06/2010
Així no
Per
Joan Carles Gallego Herrera
"Així no" és el lema amb què es convoca la vaga del 29 de setembre i que també serveix per cridar a la manifestació del 30 de juny. Un lema que vol expressar que el camí que el Govern ha iniciat de desmuntar l'actual marc de drets laborals i socials per abordar la crisi ens porta a un futur d'inseguretats i injustícies que hem d'aturar i reescriure. Per això a continuació copio unes cites de Zygmunt Bauman a
Mundo consumo que m'han fet pensar en algunes de les contradiccions polítiques i socials del que està passant.
"Un Estat és "social" quan promou com a principi l'aplicació d'una assegurança col•lectiva i sostinguda de forma comunitària contra l'infortuni individual i les seves conseqüències... Sense aquesta assegurança col•lectiva difícilment hi hauria estímuls per a la implicació política (i, menys encara, per a la participació en el ritual democràtic de les eleccions, ja que no és probable que d'un Estat polític que no és -i que es nega a ser- un Estat social es pugui esperar cap salvació."
"Així com la capacitat d'aguantar que té un pont no es mesura per la fortalesa dels seus pilars, sinó per la del pilar més feble, i el viaducte es construeix aleshores a partir d'aquest pilar, la confiança i els recursos d'una societat es mesuren per la seguretat, els recursos i l'autoconfiança dels seus sectors més febles i creix a mesura que aquests sectors creixen."
"La justícia social i l'eficiència econòmica, la lleialtat a la tradició de l'Estat social i la capacitat per modernitzar-se amb rapidesa (i, el que és més significatiu, amb un dany escàs o nul per a la cohesió i la solidaritat socials), no tenen per què estar confrontades i, de fet, no ho estan."
Avui sembla clar que la manera amb què s'aborda la crisi al nostre país qüestiona un model social que vol equilibrar igualtat i llibertat amb l'existència de drets i garanties que donin seguretats i certeses a l'individu. Les reformes que presenta el Govern, pla d'ajust de la despesa pública i social, reforma laboral, reforma de les pensions, s'orienten a afeblir l'Estat social introduint desregulacions i privatitzacions.
En una societat de consum la llibertat d'elecció es consagra com el dret màxim. Però això comporta riscos, ja que se sustenta en la individualització i la privatització de la recerca de la felicitat. I sense les seguretats que permeten els drets i garanties de protecció social o laborals es generen incerteses i temors paralitzants, que poden comportar importants fractures socials i frens al progrés econòmic, social i personal.
De tota manera el llibre cita també una frase de Václav Havel: "L'esperança no és un pronòstic, sinó una arma que, junt amb el coratge i la voluntat, hauríem d'aprendre a utilitzar." Amb un cert optimisme, més enllà de la descripció de la realitat, hem de pensar que és possible canviar-la. Hi ha altres maneres d'abordar la resposta als problemes econòmics i socials i poden assolir-se si hi esmercem esforços i rigor.
Per això, el proper 30 de juny aniré a les manifestacions i el 29 de setembre a la vaga general, perquè les retallades de drets que apunten les reformes presentades, a més d'inútils i injustes, apunten un model social on es volen trencar uns equilibris de drets, d'igualtat i de llibertat, que poden posar en qüestió la cohesió social i fer perillar la convivència social.
Compartir a:
