El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Societat
02/04/2017


Per Joan Carles Gallego Herrera




Avui he assistit a Terrassa a la Cursa Solidària per la Justícia Social. És el quart any que se celebra i és una activitat que organitzen la Unió Intercomarcal de CCOO del Vallès Occidental - Catalunya Central i Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca, que es dedica a l’assistència i a la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral). Hi col·laboren moltes altres entitats i empreses, i té el suport de l’Ajuntament de Terrassa.

La cursa és un esdeveniment esportiu, solidari, integrador i reivindicatiu. Hi participen un bon grapat de corredores i corredors (més d’un miler) i unes 300 persones voluntàries. Es recullen aliments (l’any passat més de 16.000 kg) que la Creu Roja distribueix entre més d’un miler de famílies. Hi participen més d’un centenar de companys i companyes amb paràlisi cerebral, que, acompanyats per atletes motors que empenyen les cadires de rodes de les persones amb mobilitat reduïda, fan el mateix recorregut.

La casualitat ha fet coincidir la cursa pocs dies abans de celebrar-se, del 4 al 6 d’abril, l’11è Congrés de CCOO de Catalunya, on farem balanç de la feina feta aquests anys, reflexionarem en quin context ens trobem i definirem el pla d’acció dels propers anys per abordar els reptes que tenim davant. Aquesta coincidència fa que la vivència de la cursa s’entronqui en bona part de les reflexions congressuals. Quan el cicle econòmic s’endinsa en la recuperació, després d’anys de profunda recessió econòmica i la situació social mostra la pervivència i la profunditat de la crisi social, la cursa sindical passa a l’ofensiva en la lluita pel repartiment just de la riquesa que s’està creant i pels drets que ens permetin treballar i viure amb dignitat. Ara, després d'uns anys en què hem resistit i ens hem repensat, ens hem reivindicat i renovat, hem de còrrer aquesta cursa on l’exigència de justícia social és ja un clam imparable.

La pobresa i la desigualtat creixents són el resultat de les injustes lògiques econòmiques i de les polítiques públiques dominants i imposades. Les reformes laborals regressives i les retallades de drets socials provoquen aquests efectes socials negatius i expliquen la precarietat laboral i de vida de moltes persones. La devaluació de les condicions laborals, la feble protecció social i el menysteniment de l’atenció a la dependència generen exclusió social, limiten les possibilitats de desenvolupament personal i fracturen la cohesió social. Derogar les reformes laborals, garantir pensions dignes i fer de la negociació col·lectiva l’espai per promoure l’estabilitat laboral i disputar condicions de treball i salaris és imprescindible. Fer dels pressupostos l’instrument per redistribuir la riquesa i dotar d’eines de progrés social, compensar les desigualtats i garantir la inclusió social i l’autonomia personal esdevé inexcusable. Aquesta és la nostra cursa: la de la solidaritat i la justícia social. No hi ha excusa, quan es crea riquesa, mantenir l’exclusió social i la desigualtat només s’explica per la cobdícia d’uns pocs i la inacció d’altres.    

La Cursa Solidària per la Justícia Social, a la qual avui he assistit a Terrassa, és molt més que una cursa. És una cursa popular oberta a totes les persones que uneix, a la cultura de l’esport, la solidaritat, la integració i la reivindicació. Suma capacitats diverses i valora la inclusió de totes les persones. Posa l’accent en una de les realitats més dures d’aquesta crisi, la malnutrició infantil. Reforça el vessant solidari i exigeix justícia social. Aplega entitats diverses, com Prodis i Creu Roja, que, amb CCOO, comparteixen aquests objectius i actuen conjuntament per fer-los avançar. Es fa amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, que recentment s’ha declarat Ciutat Feminista. L’àmplia participació a la cursa evidencia que som moltes les persones que apostem per un model polític, econòmic i social diferent.

Aquest compromís solidari i l’activisme per la justícia social connecta amb l’11è Congrés de CCOO de Catalunya. Balanç, context, reptes i pla d’acció emmarquen la cursa pels drets laborals i socials on el sindicat seguirà participant, amb d’altres, sumant capacitats i atenent tothom, especialment, els més vulnerables, removent obstacles, legals i pressupostaris, adequant respostes organitzatives, en la cooperació i la col·laboració, globalitzant l’acció sindical més enllà de la realitat local i construint noves propostes per a noves realitats. 

 

0 comentaris


Política
26/03/2017


Per Joan Carles Gallego Herrera




Del 25 de març de 1957 ençà ha plogut molt. De la signatura del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea (el Tractat de Roma signat per Alemanya Federal, França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos) a l’actual Unió Europea de 28 estats membres (27 amb la sortida del Regne Unit), el projecte europeu s’ha anat construint sobre els principis (escrits) de la pau, la democràcia, el mercat comú i la moneda única. De ben segur que hi ha aspectes positius en el procés de construcció europea, especialment si ens situem d'on veniem en el moment de la seva constitució, dues cruentes guerres mundials amb milions de morts i devastació econòmica i social a Europa. Però avui no podem obviar, 60 anys després del Tractat, que la construcció europea no ha estat capaç de culminar el model social europeu.No és l’Europa de les persones, la justícia, els drets i el progrés.

Europa, com a unió econòmica però també, i sobretot, com a somni de llibertat, democràcia i cohesió social d’aquelles Espanya i Catalunya grises, carques, tancades i autoritàries, avui s’allunya. La desigualtat i la desprotecció social creixent crea desafecció entre la ciutadania europea, també aquíí. Les Institucions europees han forçat els ritmes i les normes per assolir polítiques econòmiques i monetàries comunes, però han defugit qualsevol compromís amb l’harmonització fiscal, financera i, sobretot, social que permeti superar les lògiques nacionals.

Els tributs pagats per aquesta unió econòmica i monetària són el desmantellament de l’estat del benestar i la imposició de reformes laborals de matriu neoliberal. Els resultats són: atur i precarietat, amb el conseqüent augment de la pobresa, la desigualtat i la insatisfacció social; respostes policials, injustes i inhumanes i de fronteres tancades, davant la crisi dels refugiats d’unes guerres en les quals Europa no ha jugat cap paper actiu en la recerca de la pau; i una creixent deslegitimació de les institucions europees, amb greus dèficits democràtics i allunyades de la ciutadania. Un marc on creix l’euroescepticisme, l’ultranacionalisme, la xenofòbia i ressorgeix la ultradreta. El Brexit tradueix aquesta insatisfacció, especialment quan les negociacions es fan en termes d’unió comercial o lliure comerç i s’obvia l’acord social i econòmic que garanteixi entre altres drets, la salut, el medi ambient, Schengen, els drets laborals i socials, l’ocupació i les condicions de vida dels treballadores i treballadores.

La publicació per la Comissió Europea del Llibre blanc sobre el futur d'Europa podria ser una oportunitat per repensar Europa, però s’està convertint en un exercici autocomplaent sense autocrítica ni propòsit d’esmena. Proposa el debat nacional sobre cinc escenaris possibles: l’immobilisme; que la UE sigui un simple mercat únic; establir una mínima intervenció europea; promoure aliances entre estats en algunes matèries; o l’assumpció de majors competències per la UE. Però la Comissió obvia parlar de la crisi social en què es troba Europa. No parla de la gestió vergonyant de la crisi humanitària dels refugiats i de l‘incompliment de la normativa internacional d’asil i refugi. No qüestiona el fracàs de les polítiques d’austeritat i de retallades de drets i els seus impactes en les persones i com s’està desmantellant l’estat del benestar i els sistemes de protecció social. No analitza l’afebliment del diàleg social i de les organitzacions sindicals i les retallades dels drets sindicals. No parla de la pobresa, l’exclusió social, l’atur i la precarietat, fruit de les reformes laborals imposades i l’atac a la negociació col·lectiva i als drets sindicals per devaluar salaris i condicions laborals. No parla de com els ajustos imposats als sistemes de pensions condemnen a la pobresa a milions de pensionistes actuals i futurs. No analitza la situació de desprotecció laboral dels treballadors transfronterers víctimes del dumping social. Obvia la laxitud de la lluita contra el frau, l’evasió i l’elusió fiscal i no es pronuncia sobre la necessària harmonització fiscal. No planteja un canvi de rumb de la política europea vers un model social, ni la reversió de les polítiques d’austeritat.

Si es vol que el projecte europeu no es desintegri cal arrelar-lo en la cooperació, la solidaritat i la justícia social. Una Europa millor i més justa, a partir d’unes polítiques diferents, major participació ciutadana, una convergència a l'alça dels drets, la protecció social, la millora de les condicions de vida i treball i la reducció de la desigualtat. Per assolir l’imprescindible creixement econòmic sostenible cal un pla d’inversions, més ambiciós que el Pla Juncker, que permeti el creixement i la creació d’ocupació de qualitat, mobilitzant inversió pública mitjançant el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i el Tresor de la UE.

Europa s’ha de refundar políticament si vol recuperar la confiança de la ciutadania. Ara, a 60 anys del Tractat de Roma, cal redefinir els Tractats. Les reformes necessàries s’han d’ancorar en tres elements. El primer és que l’autèntica Unió Econòmica i Monetària requereix d’una harmonització fiscal, que eviti el dumping social entre estats i que impulsi una fiscalitat progressiva. Segon, rellançar la dimensió social europea com a pilar social que contempli objectius socials bàsics, socials i laborals, entre altres un salari mínim, la protecció per atur, una renda mínima garantida, una prestació social europea i asseguri uns serveis públics de qualitat i universals i restauri el ple dret a la negociació col·lectiva i el diàleg social. El darrer element és enfortir la democràcia amb majors competències al Parlament Europeu i als parlaments nacionals sobre la governança econòmica, rendiment de comptes i  una major participació ciutadana en les decisions que els afecten.

És possible construir una altra Europa. En aquest procés la Confederació Europea de Sindicats (CES), des de la participació i debat dels diferents sindicats europeus, ha d’implicar-se a fons i promoure una ofensiva de mobilització i idees que facin front a l’auge de l’euroesecepticisme i del populisme de l’extrema dreta. Els treballadors i treballadores expressen insatisfacció amb la imatge que projecta Europa: atur, pobresa i desigualtat. Reclamen solucions fàcils i simples i busquen “veritats”, seguretats i certeses en el proper, conegut i simple i projecten pors, en el diferent, llunyà i complex. El sindicalisme i la CES ha de combatre aquesta lògica promovent iniciatives que permetin avançar en la construcció d’una Europa diferent. Que posi la democràcia, la participació i el valor de la diversitat, per davant de la opacitat institucional, la submissió economicista i l’aixecament de vergonyants murs. Que posi les persones i la protecció per davant dels negocis i la competitivitat.

 



1 comentaris


Laboral
19/03/2017


Per Joan Carles Gallego Herrera


... Veure article complert

1 comentaris


Política
12/03/2017


Per Joan Carles Gallego Herrera


... Veure article complert

2 comentaris


Política
05/03/2017


Per Joan Carles Gallego Herrera


... Veure article complert

1 comentaris

 
pàgina 1 de 71

icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies