El blog d'en Gallego
|  contrast   intranet

Política
19/06/2016


Per Joan Carles Gallego Herrera




Diumenge, 26 de juny, estem cridats de nou a les urnes, hem d’intentar que aquestes eleccions es converteixin en una oportunitat per debatre sobre els problemes reals de la societat i que es pugui obrir la porta a una nova majoria de progrés i de canvi. Com altres vegades, l’interrogant de l’abstenció apareix com una incògnita i com un perill. Però no val escudar-se en un pressuposat pont com a justificatiu de la desgana, ja que ni es gaudeix arreu (el 24 només és festiu a alguns territoris) ni tothom el pot gaudir (la situació de crisi social no es pot menystenir). Pot haver-hi cansament per l’acumulació de fites electorals i allunyament per la manera de presentar les campanyes electorals sense abordar els problemes que preocupen la gent. Però el 26-J podem donar pas a un cicle de canvi polític que permeti fer efectives unes polítiques de canvi. Els greus problemes socials ho reclamen.

Sabem que la recuperació econòmica que s’ha iniciat és feble i incerta. Però la riquesa que es crea no arriba a la gent perquè seguim instal·lats en una greu crisi social on atur, pobresa i precarietat dibuixen una societat cada cop més desigual. No és possible mantenir les mateixes polítiques: ni consolidarà la recuperació ni permetrà millorar les condicions de treball i de vida. Per això són urgents noves polítiques que deroguin les reformes laborals i reforcin la negociació col·lectiva; que impulsin una autèntica reforma fiscal i persegueixin el frau; que apostin per fer del sector públic motor d’activitat econòmica i garantia de la cohesió social, la qualitat dels serveis públics d’educació, salut i atenció a la dependència són font d’ocupació i garantia d’igualtat d’oportunitats; que impulsin polítiques industrials actives, basades en la qualificació i la formació, la recerca, la innovació, les infraestructures que afavoreixin la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la modernització del teixit empresarial, etc. Canviar de polítiques, però també disposar de la força i la capacitat per trencar la lògica imposada per la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, i, per tant, renegociar els límits del dèficit i els terminis del deute per alinear-ho amb el procés de recuperació econòmica i social.

Però cal canviar també les formes de la política. Si les polítiques aplicades aquests anys han estat injustes, també inútils, ha estat perquè tenim un important dèficit democràtic, que permet als governs actuar al marge de la satisfacció de les necessitats socials. La corrupció és present a tots els nivells de l’Administració, la transparència i el rendiment de comptes és una assignatura pendent, la separació de poders es un mer recurs teòric, etc. La Constitució avui és incapaç de donar resposta als greus problemes econòmics i socials i d’abordar democràticament l’esgotament de l’actual model territorial i l’encaix de Catalunya i l’Estat. Hi ha força qüestions a abordar, sigui l’article 135 de la Constitució, la llei mordassa i la limitació de drets i llibertats col·lectives, el qüestionament de la llibertat sindical, l’ús partidista del Tribunal Constitucional, la llei Wert, etc., però és evident que cap d’aquestes qüestions es poden tractar si no es canvien les majories polítiques que ho han de fer.

Més enllà del 26-J la participació i la mobilització social són la garantia que les coses poden canviar. Participació i mobilització no poden ser només denúncia i demandes. És imprescindible recuperar el paper i la funció social que li correspon a la negociació col·lectiva i a la concertació social com a espai on el conflicte social es disputa el repartiment de la riquesa i l’avenç de la igualtat. La qualitat de la democràcia no és només les polítiques que es fan, també com es fan. Disposar de contrapoders socials amb capacitat i força suficient per controlar i confrontar és una característica dels països més avançats del nord d’Europa, on s’han pogut construir models socials més cohesionats i entorns econòmics més dinàmics. Fa anys que tenim governs que s’instal·len en la posició de negar a les organitzacions socials representatives i legitimades el seu paper de contrapart social, que ha de ser escoltada i amb qui s’ha de negociar. Ho intenten substituir per altres lògiques pseudoparticipatives que conformen un magma difós d’entitats de representativitat no contrastada que acaben neutralitzant-se unes amb altres, pot ser més còmode pels governants, en especial per aquells que encara aspiren a disposar d’entitats “corretja de transmissió”, però més pobre per a la democràcia i més perillós per a la ciutadania i la societat, si es substitueix la síntesi constructiva del conflicte social per la imposició de la veritat administrativa.

Podem canviar de polítiques, però per fer-ho el primer és participar i votar. El 26-J s’obre una oportunitat. Podem canviar de polítiques i iniciar un cicle de polítiques de canvi que permetin recuperar drets, però sobretot entomar un procés de construcció social i política d’una societat més justa, més lliure, més igual. Caldrà que les forces polítiques interessades i compromeses amb el canvi i el progrés es posin d’acord, però també que entenguin que res no canviarà si no és amb la participació de la ciutadania. 




1 comentaris


Societat
12/06/2016


Per Joan Carles Gallego Herrera




La setmana del 13 al 20 de juny (Dia Internacional del Refugiat) organitzacions sindicals, socials i partits polítics denunciaran la dramàtica situació, de desempara i de vulneració dels drets humans, que pateixen els milers de persones refugiades que cada dia posen en perill les seves vides per arribar a Europa, i exigiran a la Unió Europea posar fi a unes polítiques insolidàries i de violació de drets de les persones migrants i refugiades.  

Les polítiques migratòries i d’asil han contribuït a fer de la Mediterrània una fosa comuna, on han mort més de 25.000 persones en els darrers 15 anys. Ara, a més, agreujades per la vergonyosa i il·legal declaració signada el passat 18 de març entre els líders europeus i Turquia, que posarà en major risc les persones que fugen buscant refugi i asil, ja que promou la seva devolució a un país com Turquia, que ni garanteix els drets humans, ni l’adequada protecció que mereixen. Vulnera la Carta internacional de drets humans, la Carta de drets fonamentals de la UE, el Conveni europeu de drets humans i la Convenció de Ginebra per als refugiats, així com diferents directives europees en matèria d’asil.

Els valors de l’Europa social: l’espai comú de llibertat, seguretat i justícia, assentat sobre la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, recollit en el preàmbul de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, va quedant en paper mullat. S’utilitza les persones refugiades com a moneda de canvi, subordinant-les als interessos econòmics i geoestratègics i desposseint-les del dret a la protecció que, legalment, tant la UE com Turquia estan obligades a garantir. S’opta per pagar Turquia per fer de gendarme, en el marc de la creixent militarització de les fronteres europees.

Una mercantilització inhumana, il·legal i intolerable de les persones refugiades, que mostra els mateixos límits de l’actual deriva neoliberal en la construcció europea. La resposta que es dóna a les persones que busquen refugi i asil està en consonància amb els valors amb què avui es governa Europa. Quan s’exclou els refugiats de l’empara dels drets humans i se’ls tracta com a mercaderies, el que es posa en qüestió és el mateix model social europeu. És la mateixa lògica que sustenta l’exigència de reformes laborals o de retallades, que tracten el treball com a mercaderia i no com a subjecte de drets i nega la democràcia a l’empresa i al centre de treball, o supedita el rescabalament del deute a les entitats financeres abans que el benestar i la justícia social.

La política migratòria i d’asil de la UE ha fracassat en el passat i ha provocat milers de morts. L’acord amb Turquia, unit a les dificultats i impediments d’entrada als territoris de la UE pels sol·licitants d’asil, forçaran les persones que fugen de la guerra, la persecució i la mort, a buscar altres vies més perilloses i costoses, com la del Mediterrani central, que s’ha convertit ja en la més mortal del món.  

Es necessari i urgent canviar l’enfocament de les polítiques de migració i asil posant al centre les persones i els seus drets i complir amb la legalitat europea i internacional. Cal retirar l’acord de la UE i Turquia, habilitar vies legals i segures d’arribada, garantir un acolliment digne i una adequada protecció, que inclogui l’atenció sanitària i el respecte als drets humans i tenir una política europea comuna i habilitar pressupostos i recursos per fer front al repte humanitari i a la seva integració plena.  

Cal, també, combatre activament els discursos i les narratives xenòfobes, que poden fer perillar la convivència i la cohesió social. Necessitem una gestió acurada de les polítiques migratòries i d’asil, amb una aposta decidida per la convivència i el diàleg intercultural i per la gestió positiva de la diversitat, que enderroqui les noves fronteres invisibles que s’estan generant a les nostres ciutats i barris. L’atenció de persones sol·licitants d’asil i refugi ha de garantir-se amb fons específics, suficients i sostinguts en el temps.

El Govern de la Generalitat de Catalunya no pot restar expectant davant d'aquesta realitat. Ha de desplegar el Pla de protecció internacional a Catalunya, des d’una perspectiva de drets humans transversal a tots els departaments de la Generalitat, dotant-lo d’un pressupost adequat, que permeti una acollida estable i de qualitat per a les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades a Catalunya. L’acció exterior ha d’anar dirigida a combatre les causes que generen el desplaçament forçat al món, a través de l’enfortiment de les polítiques (i organitzacions) de cooperació al desenvolupament i de drets humans. Calen accions i mesures contra la instrumentalització política del fet migratori i de les polítiques d’acollida als refugiats i la utilització de missatges xenòfobs i racistes, promovent una campanya permanent de sensibilització de la ciutadania per prevenir l’aparició de comportaments xenòfobs.

Per denunciar aquesta realitat i pressionar els governs a canviar el rumb de les polítiques migratòries i d’asil s’ha convocat una concentració el dimecres 15 de juny, a les 18.30 h, a la Delegació del Govern (c. de Mallorca, 278), on es llegirà i lliurarà un manifest. El diumenge 19 de juny, a la tarda una manifestació recorrerà els carrers de Barcelona. 




1 comentaris


Laboral
05/06/2016


Per Joan Carles Gallego Herrera


... Veure article complert

2 comentaris


Economia
29/05/2016


Per Joan Carles Gallego Herrera


... Veure article complert

2 comentaris


Política
22/05/2016


Per Joan Carles Gallego Herrera


... Veure article complert

1 comentaris

 
pàgina 1 de 63

icona llapis  Idiomes

Idiomes


 

icona llapis  Articles per data


icona llapis  Articles per tema



Facebook Twitter


icona llapis  Blocs i altres enllaços

font RSS

© CCOO de Catalunya

Aquesta pàgina compleix els estàndards del World Wide Web Consortium (W3C) i és accessible per a persones discapacitades.

Codi XHTML 1.0 Transitional vàlid! CSS Vàlid! Nivell A de les Directrius d'Accessibilitat per al Contingut Web 1.0 del W3C-WAI

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies