---

    Aquest estiu hi està havent més d'un cop de calor. El problema rau, especialment, quan aquests cops de calor afecten ministres, consellers i càrrecs públics que poden provocar idees i propostes acalorades.

Un que ja ens té acostumats als cops de calor és Pepe Blanco, ministre de "Fomento". Ja l'any passat ens va anunciar una pujada d'impostos als rics per augmentar la seva contribució a la sortida solidària de la crisi. Enguany hi torna amb l'argument que per tenir infraestructures modernes hem de disposar d'un sistema fiscal més potent, amb més impostos i més pressió fiscal. Malauradament, sembla que les propostes només són seves, ja que tant la ministra Salgado com el conseller Nadal se n'han desmarcat ràpidament dient que no és moment de pujar impostos. Llàstima..., ja ens diran quin és el moment d'abordar una reforma fiscal progressista que garanteixi la suficiència i augmenti la contribució de les rendes més altes i les del capital i combati el frau fiscal.

A qui també semblen afectar els cops de calor és al ministre Corbacho, que ha tingut l'ocurrència de culpabilitzar indiscriminadament els aturats, com si aquests s'instal•lessin en l'atur per aprofitar-se d'una prestació que paguem la resta de ciutadans i es neguessin a agafar les feines que els ofereixen i a formar-se professionalment. Sembla com si volgués confondre'ns presentant drets com a privilegis i fent-nos creure que qui no treballa és perquè no vol, perquè tothom ja sap que l'economia va tan bé que no fa més que oferir feines i de qualitat. Potser el ministre no és conscient que el dret a la prestació d'atur és una assegurança pagada pel mateix treballador i que guarda proporció amb el temps i la quantia cotitzada, i que només la pot percebre qui ha perdut la feina de forma no desitjada. Segur que drets i deures s'han d'equilibrar, ja que no hi ha dret sense deure, però això no justifica que el ministre criminalitzi els aturats quan l'economia és incapaç d'oferir feina i el Govern no dota els serveis d'ocupació amb els recursos necessaris per fer polítiques actives.

Però la calorada més forta ha estat la de les Corts espanyoles, que van decidir habilitar el mes d'agost per tramitar d'urgència la reforma laboral i van dotar de capacitat legislativa la comissió de treball, impedint així el debat i la votació en plenari, tant al Congrés com al Senat. D'amagatotis han aprofitat per esmenar i empitjorar encara més una reforma laboral regressiva i agressiva amb els treballadors i amb les persones aturades.

A qui la calor es posa bé és a U2 i Miguel Bosé, que, davant de tot això, han decidit que el dia 29 de setembre hi ha vaga general i no es treballa i, per tant, ja han suspès els concerts que tenien previstos per a aquell dia.




2 comentaris

---

    Avui parlaré de política. Ho faré arran la polèmica dels toros (bous o braus, el que preferiu) per endinsar-me en la manera d'aprovar la reforma laboral.
Si agafem el diccionari veurem que per "política "s'entén l'art o la traça amb la qual es condueix un assumpte o s'apliquen els mitjans per assolir un fi determinat. Per això no entenc que es critiqui la votació adduint que s'està polititzant, quan polititzar és (també segons el diccionari) donar caire polític a una cosa que no en té. És com si en adjectivar negativament el fet polític volguéssim allunyar la política de la ciutadania.
En la votació de la llei que regula la prohibició de les curses de braus s'expressen posicions polítiques, uns persegueixen com a finalitat acabar amb el patiment innecessari, injustificat i cruel de l'animal, i altres volen preservar el que consideren que és un espectacle tradicional. Desqualificar una posició dient que es polititza em recorda la vella cançoneta que ens reclamava que no ens fiquéssim en política. Possiblement el que ens falta és més política, més debat polític.
Si traspassem aquesta reflexió a la reforma laboral, sembla que volen que ens resignem a la seva inevitabilitat, primer perquè està determinada per l'economia i no per la política i, en segon lloc, perquè ja està aprovada i no hi ha res a fer.
Els partits que hi ha donat suport directament o indirectament (PSOE, PP, CiU i PNB) estan d'acord amb les finalitats, per això els desacords han estat sobretot tècnics. A més s'ha fet d'amagatotis, en quatre dies se l'ha ventilat la comissió del Congrés de Diputats i ara, en ple agost, es validarà pel Senat i el Congrés. Ni s'ha fet el debat del que representa la reforma laboral, en termes de finalitats econòmiques, socials, personals ni hi ha hagut temps perquè la societat s'impliqués en el debat d'una reforma de profunditat com és la d'una llei orgànica i pogués qüestionar-ne les finalitats.
Sembla que es vol transmetre resignació, com si no hi hagués altra manera de fer les coses, per això no s'apunten alternatives o altres maneres d'abordar els problemes del mercat de treball, i per això també ho aproven de manera ràpida per intentar anul•lar la resposta social.
Però està clar la reforma laboral forma part d'una determinada manera de fer política, d'abordar els problemes econòmics i socials actuals, a partir del retall de drets socials i laborals amb la finalitat de mantenir les actuals posicions de poder i afeblir canvis o avenços en les relacions socials. Hi ha altres polítiques. Per això també el 29 de setembre hem de paralitzar el país, perquè estem en contra que es retallin drets laborals i socials i perquè volem aconseguir que hi hagi polítiques que tinguin unes finalitats socials clarament definides, que apostin pel desenvolupament ple de les persones, que facin de l'economia no el fi sinó el mitjà per aconseguir-ho i que apostin per avançar en drets laborals i socials.


1 comentaris

---

          Amb aquest títol, un article signat per Marta Noguer, del Departament d'Economia Internacional, Estudis i Anàlisi Econòmica de La Caixa, ens acosta a l'anàlisi econòmica de la recerca de la felicitat. No és casualitat que comenci l'article citant Woody Allen quan diu: "Els diners no donen la felicitat, però produeixen una sensació tan semblant que només un autèntic especialista en podria verificar la diferència"....

1 comentaris

---

   He sabut que aquest divendres i dissabte s'ha arribat a un preacord en el conflicte del metro de Madrid, que s'ha de debatre en assemblea dilluns, i a un altre preacord en el conflicte de transport sanitari de Catalunya. En ambdós casos els conflictes estaven originats per l'aplicació de la retallada salarial decretada pel Govern central per part de la comunitat de Madrid en un cas, i de la patronal del sector en l'altre, sense cap negociació prèvia i incomplint acords de conveni col•lectiu existent....

0 comentaris

---

...

3 comentaris